Començo la nova tanda de recomanacions de literatura infantil amb un llibre que hem descobert fa poques setmanes i que ens ha divertit i enamorat a tota la família:
EL DIA QUE SE COMIERON A LUÍS de John Fardell
(Ed. Joventud, una editorial amb molt recorregut i generalment amb contingut interessant, apunteu-la)
"Un día, Luís y su hermana mayor Sara estaban en el bosque...
Cuando de repente ¡GROAR!, ¡SLURP!, ¡GLUP!...
Apareció un Comilón y se comió a Luis."
Un conte de l'amor dels germans, un conte que ens mostra aquell punt on la por es transforma i es barreja amb la ironia i l'humor. Una història divertida plena de monstres raríssims i paraules estranyes: "Panzón de mar", "Glotón Colmilludo", "Comilón"... M'encanten els contes que s'inventen i creen paraules noves! L'altre dia em preguntaven per contes que "treballin" el tema del gènere... Doncs crec que els contes que transformen les creences de gènere són aquells que súbtilment, com aquest que us presento avui, dissolen prejuducis. Aquest conte està protagonitzat per una nena inventora i valenta i un nen lector de còmics i també valent. Perquè tots podem ser valents i tenir por, perquè el que sentim no depèn de si som dona o home, perquè crec que els grans contes són els que mostren la essència de la vida, l'amor que hi ha darrere de les coses que passen, sense gaires explicacions.
Que si li ha agradat al meu fill Joel de 3 anys el conte? Li ha encantat! L'expliquem amb el conte paper davant, sent fidels al text de l'autor, l'expliquem del revés, pel carrer, a la banyera i transformem el conte en joc i juguem a ser un "Glotón Colmilludo" corrents per la casa i shaaaas, nyam, glugluglu... Veiem Tragones Pinxudos dins els forats del carrer i Panzones de Mar per les voreres. En Joel es sap el conte de memòria, el pot explicar a una celebració familiar a sobre d'una cadira, viatjant amb el tramvia o mentre va amb bicicleta, és igual. Li encanta.
"Mama, aquest conte m'agrada molt moltíssim!"
"Ui,ui, amb aquest conte et petaràs de riure!" els hi diu a la gent.
El divendres passat em va demanar si el podia portar a la seva escola i llegir-lo als nens de la classe. El vaig explicar i els va agradar molt. Tot hi que crec que és un conte que pel seu format d'àlbum il·lustrat-còmic pot guanyar en detalls i profunditat si es mira en petit grup. Les onomatopeies dins del conte ens ajuden als adults a donar-li diversió a la narració i t'acaba sortint la part còmics que tots tenim dins.
És tant subrealista la història i, alhora, mostra tant d'amor i valentia que només puc que enamorar-me i tenir-la com a un dels "contes perla" per a nens i nenes.
PD: ui, ui, ui... Pot ser l'he fet molt llarga aquesta recomanació, jeje. Segurament m'he deixat endur per l'emoció del meu fill per aquesta bella història. Les pròximes les faré més àgils. Vaig aprenent.
Aquí us deixo algunes il·lustracions dels conte:
MÉS INFORMACIÓ DEL CONTE I COMPRA EN AQUEST LINK:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada